Notícies
L'espectacle "Espero Meravelles" de Mirna Vilasís, segons la nostra lectora Guillermina Subirá, que hi va assistir.
El passat divendres, dia 16, com usuària de la biblioteca, vaig assistir a “Espero Meravelles”, recital de poemes musicats de Montserrat Abelló (Tarragona, 1 de febrer de 1918-Barcelona, 9 de setembre de 2014), del qual s’ha editat un CD.
Cal dir que no sóc lectora de poesia i vaig entrar a la sala amb certa incredulitat, quasi indiferència. He de confessar, no obstant, que vaig sortir tan encantada que he decidit posar-ho per escrit.
La cantat, Mirna Vilasís, d’una veu dolça i agradable a l’ànima, ens va anar introduint des del començament en la seva amistat amb l’autora sorgida a partir del moment que li presenta el projecte. Els 13 poemes que formaven l’espectacle van ser escollits d’entre un gruix considerable que li va presentar i que la Montserrat van anar seleccionat amb un “m’encaaaaaaaanta” tant llarg com feliç. Parlen de coses tan diverses i properes com el dolor, l’alegria, l’amor, l’absència, la mort, l’insomni...
L’autor de la música, el guitarrista Xavier Múrcia, va ser la ma (i de vegades la veu acompanyant) pulcra i càlida que amenitzà l’hora i 30 minuts que durà l’activitat.
Per saber més de la trajectòria de l’autora, una exposició itinerant era el taló de fons de l’escenari, on es fa palès que Montserrat Abelló va viure per compondre i sentir poesia.
Incansable, va escriure fins al final, tant, va explicar la Mirna, que va ser literalment fins el mateix moment de la seva mort: Tot el matí del 9 de setembre el va passar treballant, i just al començament de la tarda li van caure cap i llapis al mateix temps.
Esperàvem meravelles, i realment les van tenir!
Guillermina Subirá Jordana