Notícies

Dijous 2 de febrer vam fer tertúlia amb el club de lectura sobre la novel·la Temps de família de Tània Juste, una novel·la ambientada en el món del vi i que ha estat escollida per formar part del cicle Biblioteques amb DO en què participa la Biblioteca. L’activitat va estar acompanyada d’un tast de vi del del celler Castell d’Encús , un vi negre 60% syrah i 40% merlot especial Club que té la peculiaritat de no estar a la venda al públic en general.

Donem veu a una dels membres del club de lectura, Guillermina Subirà, que ens ofereix la següent ressenya en relació a la novel·la. Li agraïm la col·laboració, al mateix temps que animem als membres del club o lectors en general a compartir les seves impressions:

"Hi ha dues parts remarcables: una és el temps en el que transcorren els fets (vertent històrica: entre finals segle XIX i primera mitat del XX) i l'altra la elaboració dels personatges que la protagonitzen (ficció).

La part primera està molt ben documentada, i es poden veure clarament fets tan destacats com la mentalitat imperant de l'època respecte a les classes socials i el seu hermetisme, l'analfabetisme que la república va tractar de combatre sense lograr-ho, la desigualtat d'oportunitats tant entre sexes com entre les classes socials, el patriarcat tan injust com absurd el servilisme i la submissió de les classes baixes a les altes (els masovers admiren i s'estimen a l'amo com a la pròpia vida), els intents de revelació contra un sistema establert, el règim corrupte i amb ganes de poder... etc.

Tantes coses alhora fan que els personatges perdin força i quedin en meres pinzellades de les seves vides. Malgrat que la novel·la arranca amb molta força, un indiano ric i poc escrupolós acomiada sense miraments a qui no ha sabut (suposada la seva llibertat i oportunitat per a fer-ho) conrear una terra fèrtil i extraure’n el fruits necessaris, gairebé tot seguit tant aquesta figura com les que l'envolten van “ perdent nervi" perquè tot encaixa a la perfecció.
Una frase destacable és aquella en què la Roser plorava la mort de la seva mare, "no per la pèrdua, sinó per ella mateixa perquè no sabia el què podia passar".

Les novel·les sobre vinyes que hem llegit al llarg de 5 edicions de Biblioteques amb DO tenen en comú: un llenguatge planer, l’excessiva extensió i que parlen d'una família".